Blogia
my bubbleє *

A lєs fosquєs *

A lєs fosquєs *

 

Visc a les fosques,
avar d'imatges col.leccionades
com munts de cartes i fotografies
guardades en un moble que grinyola
de nit, que la humitat reinfla
i roseguen els corcs.
Calaix de vida,
podrida pels desigs
no satisfets, pel cansament
d'haver esperat tantes vegades
i que no hagi mai trobat.
Tot s'ha tornat avorriment, desdeny i fàstic,
per covardia, seny o bé impotència.

 

Comentari: Aquest poema parla de que a vegades ser infeliç comporta viure en el passat, a base de records que estan en la memòria,  tot i que aquests records no siguin feliços per no haver pogut complir tots els desitjos que cadascú té degut a estar cansat d’esperar i que allò que tant volem, no hagi arribat mai. Això fa tenir una vida infeliç ara i en el passat.

Tot i que m’agrada aquest poema no estic d’acord en moltes coses, crec que si no ets feliç has de lluitar per ser-ho i no viure tencat en el passat.

 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres