Candilejas agónicas - Jonás
Aquest article anomenat Candilejas agónicas publicat a la revista Destino, núm.931 va ser escrit al 1955 per Jonás un dels pseudònims de Joan Oliver.Parla sobre el teatre i la seva situació critica en aquella època potser més crítica que la d’avui dia i la batalla entre cinema i teatre. Normalment la gent prefereix cinema, per se la novetat, potser per que és més còmode o per altres raons, però hi ha una cosa en el que el cinema no pot guanyar al teatre i es en la paraula viva, en com es sent una obra de teatre en viu, l’emoció de tenir al personatges davant a diferència del cinema.Tot i així els nostres gustos i opinions són manipulats per “els capitans de l’industria” i cada vegada van innovant les seves tecniques per atraure’ns més.Però Oliver parla també d’una minoria que no es deixa influenciar o manipular per aquets “capitans” i que mantenen viu l’art autèntic.Dintre d’aquesta minoria existeix un altre grup, gent que intenta fer teatre però no teatre autèntic si no teatre comercial on no donen el valor que tindrien que donar-li a la llengua.Per un altre banda hi ha persones que tampoc es deixen influenciar que volen aprendre i ensenyar, encara que jonás vol deixar clar que això no es tot, que s’ha de fer més per salvar aquest món de les paraules.Aquesta lluita no és l’únic que es necessita, també es necessita bons medis per animar al espectador a anar al teatre, donar una bona imatge a l’obra, al teatre, als actors i actrius per demostrar la màgia i la bona qualitat del teatre.
1 comentario
_*aRi*_ -
un petoo!!