Blogia
my bubbleє *

Joan Salvat-Papasseit

мester d'aмor

мester d'aмor

 

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.

No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa’t besar -sacrifici fervent-
com més roent, més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Déixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada...

Comentari:  Dels poemes de Joan Salvat-Papasseit he escollit Mester d’amor, que està dintre del llibre “Poesies completes” perque personalment m’agrada molt.

Aquest poema reivindica la força i el valor que té un petó, aquell valor que a vegades no li donem, de sentir un petó com un regal..Parla de l’amor sense mesura, sense pors, de donar resposta a tot aquell que ens doni efecte, ja sigui amorós, amistós...

biogяafia Joan Salvat - Papasseit *

biogяafia Joan Salvat - Papasseit *

Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona l’any 1894 i va morir l’any 1924.Pot ser considerat com el primer poeta proletari de la llengua catalana, màxim representant del futurisme. Es va interessar per la literatura de ben jove i va començar a freqüentar l'ambient de les tertúlies literàries. Als 18 anys es va afiliar a la Joventut Socialista de Barcelona i va entrar en contacte amb joves radicals com ara Àngel Samblancat i Lluís Capdevila, que eren l'ànima de "Los Miserables" i en la qual Salvat, que encara escrivia en castellà, hi va publicar un seguit d'articles. Als 21 anys va començar a treballar de llibreter a les Galeries Laietanes, va fer el canvi de llengua literària i va iniciar la publicació d'"Un Enemic del Poble. Fulla de subversió espiritual", revista de la qual van sortir 18 números i que va desaparèixer el maig de 1919.
L'any 1918 es va casar amb Carme Eleuterio i el mateix any va publicar Humo de fábrica, llibre on sota el pseudònim de Gorkiano, en homenatge al gran escriptor rus Màxim Gorki.

El 1919 va publicar el seu primer llibre de poesia, Poemes en ondes hertzianes, il.lustrat per Joaquín Torres García i llibre amb el qual s'inicia la poesia d'avantguarda a Catalunya. També, però, el 1919 li és diagnosticada una tuberculosi, la malaltia que li estroncarà de soca-rel tota l'energia i tota la vitalitat que tenia i que cinc anys més tard, el 7 d'agost 1924, acabarà amb la seva vida, tot just iniciada la trentena. Durant els cinc anys darrers de la seva vida va publicar L'irradiador del port i les gavines (1921), Les conspiracions (1922), La gesta dels estels (1922) i El poema de la rosa als llavis (1923).