Miquel Martí i Pol

- No vull conservar res: *

 

 

No vull conservar res

No vull conservar res que cridi la memòria
del vent arravatat i dels noms del silenci.
Vinc d'un llarg temps de pluges damunt la mar quieta
dels anys i res no em tempta per girar els ulls enrera.
Tu que em coneixes, saps que sóc aquell que estima
la vida per damunt de qualsevol riquesa,
l'èxtasi i el turment, el foc i la pregunta.
Cridat a viure, visc, i poso la mà plana
damunt aquest ponent que el ponent magnifica.
Solemnement batega la sang en cada cosa.
Tot és camí des d'ara. Faig jurament de viure.

- Comentari : El següent poema està dintre de l'obre L'hoste insòlit (1979).
Parla de que després d'haver passat una mala època no hi ha res que el faci mirar cap enrere i l'únic que importa es seguir cap endavant i viure, m'agrada l'optimisme que reflexa i per això l'escollit.

- No demano gran cosa: *

 

 

No demano gran cosa:

poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l’amor sense haver de demanar permissos,
escriure en un paper sense pautes.O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d’estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permissos,
fer l’amor sense crossesO bé, si sembla massa:
fer l’amor sense haver d’estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permissos,
poder parlar sense pautes

O bé, si sembla massa…

 

- Comentari :  Aquest poema es pot trobar dins l'obra Vint-i-set poemes en tres temps (1970-1971), en el qual es deixa veure la reflexió vital, producte de la malaltia que patia.L'he escollit per que m'agrada molt.M'agrada la manera en la que està escrit, del que parla...De tots els poemes que he llegit de Miquel Martí i Pol és el meu preferit.Representa algunes de les coses que l'autor no pot fer degut a la seva malaltia i que l'hi agradaria fer sense problemes, crec que ho ha fet d'una manera molt original a l'hora de canviar el sentit de la frase i que d'altre manera està manifestant el mateix.

 

Miquel Martí i Pol : *

 

 

Miquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter (Osona) el 1929.

És el poeta en llengua catalana més popular i llegit. També ha escrit prosa i ha fet traduccions.La seva poesia, d'arrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de l'àmbit de la seva malaltia i del temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat, que transmet serenitat.