Dolors Miquel

La poesia de Dolors Miquel s’abeura en un avantguardisme que no oblida mai les arrels de la gent del carrer, del garrotí o de la veïna del quart segona. Alhora, també hi podem trobar, en alguns dels seus poemes, un lirisme desfermat amb imatges punyents, esmolades i vibrants. Ha definit la seva poesia com a musical i vital. És una poeta convençuda que la casualitat i l’atzar són l’única llei inexorable.